L'església prebost de San Felice in Pincis va ser construïda entre finals del segle XVIII i principis del XIX pel prebost Cipriano Rastelli sobre un projecte de l'arquitecte napolità Gaetano Barba. Les obres, finançades pel príncep de Cimitile Gaetano Albertini, van començar l'any 1791 i van suposar l'enderrocament i l'adequació d'algunes estructures de la basílica de San Felice; es van acabar, després de diverses vicissituds, abans de 1806. Els successors de Rastelli van restaurar l'edifici diverses vegades, equipant-lo amb nou mobiliari. Arran del terratrèmol de 1980, l'església va romandre tancada fins l'any 1990. La façana està formada per refinades pilastres amb capitells jònics, un gran arc i cornises motllurades. L'interior, caracteritzat per l'alternança de semi-columnes i pilastres amb capitells jònics, està decorat amb marcs motllurats, grans arcs, balustrades cegues i elegants festons que reflecteixen l'estil neoclàssic de finals del segle XVIII. El terra de marbre blanc va substituir l'antic terracota als anys 50. La nau està coberta per una gran volta de creueria sostinguda per quatre voltes de canó.
