La orsanti museu va néixer a Compiano, en la deconsecrated església de San Rocco. Recull testimonis de la vida de la Orsanti, els homes valents, artistes musicals animal i professors que van portar els seus espectacles per tot el món, en els carrers i en les places.
La imatge presentada al visitant és sorprenent, gairebé onírica: gran cartó-pedra óssos, inusual instruments musicals, vestits d'escenari, període gravats, pintures, documents i objectes de la vida quotidiana explicar la història dels homes, que va deixar de Compiano, presumiblement ja en el segle xviii, que va viure una aventura de la vida errant en terres llunyanes.
La Orsants no són un relat de la invenció. Passejant emigració és un fenomen que realment existia en els àmbits de la Parma Apenins, i ha remot arrels. Mendicitat, viatjant de comerç, camp i bosc de treball, la filatura, els espectacles de carrer amb animals - de fet, de Orsanti i micos-o amb actuacions musicals, van ser algunes de les activitats amb les quals els habitants de la Apennine àrees provat a cara, entre els segles xviii i xix, el difícil problema de la supervivència.
Un cop van arribar en un lloc suficientment exposat al trànsit de persones, es van posar en marxa el seu propi escenari de l'espectacle. Entre tots els animals, micos, lloros o camells, que les Empreses de Orsanti entrenats per a les seves actuacions, el més destacat va ser l'ós, el pes pot arribar a 350 kg i que, un cop recaptats sobre les dues potes del darrere, els dos metres d'alçada.
Ell es va fer a la dansa, girar, saltar, però el més esperat nombre va ser la lluita entre el domador i la fira. La lluita va ser, òbviament, un estudiar la pantomima, també, perquè, una pota de la plantigrade hauria estat suficient per trencar el coll del domador. El caràcter impredictible de l'ós, però, fer aquest tipus de rendiment perillós.
Molt sovint, el nombre va acabar amb la fira del batre, ajagut a terra, com si ella havia mort, que va sortir de l'escena arrossegar fora, entre els aplaudiments i seguidament a recuperar, tan aviat com es va escapar de la mirada de l'espectador.