El Refugi del Parc

El cop d'estat militar del 18 de juliol de 1936, contra el govern legal de la República, va provocar l'esclat de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Un dels factors més decisius per a la victòria franquista va ser la guerra a l'aire. L'exèrcit franquista, recolzat per les forces aèries italianes i alemanyes, va bombardejar sistemàticament la població civil, convertint la rereguarda en un altre front de batalla.Això va comportar la construcció de refugis antiaeri públics i privats arreu de Catalunya. Amb aquest objectiu, el juny de 1937 la Generalitat de Catalunya va crear el Comitè de Defensa Passiva, que es va estendre als diferents àmbits locals. A Calella es van construir tres refugis: el Roser, el Parc i la Granja. El Refugi del Parc té una galeria principal de 66 metres de llargada, 2 metres d'alçada i 2 metres d'amplada, i tres galeries transversals, cadascuna de més de 20 metres de llargada.Calella va ser bombardejada dues vegades. La primera va tenir lloc el 4 d'abril de 1937. Un avió trimotor que venia de l'illa de Mallorca va bombardejar la fàbrica Llobet-Guri, causant danys materials importants però sense víctimes humanes. El bombardeig del 24 de novembre de 1938 va ser més greu. Es van llançar quatre bombes que van causar tres morts i van ferir diversos ciutadans, i també van causar danys importants a prop de 40 cases. Avui el Refugi del Parc és una relíquia representativa de la lluita per garantir els drets i les llibertats democràtiques a Catalunya.