Aquesta casa és un dels exemples més importants de l'arquitectura senyorial del període virreinal del segle XVIII a la ciutat de Salta. Va ser construïda el 1752 per al General Félix Arias Rengel.
A través dels anys, aquesta edificació va tenir múltiples usos, a més d'habitatge, va funcionar com a museu de Belles Arts; actualment és el Museu d'Arias Rengel, on es destaquen col·leccions de manera permanent com: Campomar i Litania Prado. Al gener de 2009 el Museu obté, per mitjà de la donació de la Sra. Marta Campomar, la primera col·lecció consistent en peces africanes i obres dels artistes Eduardo Mac Entyre, Andrés Barragán i Guillermo Mac Loughlin.
La Col·lecció Campomar està composta per peces africanes tribals dels segles XVIII, XIX i XX, seleccionades amb un criteri artístic per part de la col·leccionista; escultures, màscares, ivoris, bronzes, tots objectes desacralitzats pertanyents a les antigues cultures animistes d'ètnies africanes.
També formen part d'aquesta col·lecció obres pictòriques de l'artista Eduardo Mac Entyre –Percepcions Africanes–, inspirades en certes peces africanes, les que van ser plasmades a la seva obra amb una visió contemporània. Acompanyant aquesta proposta se suma la sèrie del fotògraf Andrés Barragán, Àfrica més enllà de l'ancestral; i finalment les serigrafies realitzades al taller de Guillermo Mac Loughlin.
La col·lecció compta alhora amb material bibliogràfic sobre l'art africà i obra dels artistes per a la consulta i la investigació sobre les peces, els autors i les cultures africanes.
A finals del mateix any l'artista Esdras Luis Gianella i la seva esposa Nila Díaz donen l'obra escultòrica de l'artista, juntament amb dibuixos, esbossos, documentació escrita i fotogràfica, com a objectes personals.
Pel que fa a la Col·lecció Gianella està composta per escultures realitzades en diverses tècniques com talles, buidatges i ceràmiques entre d'altres; realitzades entre els anys 1946 a 1984 i una important col·lecció de dibuixos realitzats els anys 1948/49, durant el viatge d'estudis a Europa; com també, objectes personals i la biblioteca de l'artista.
Litania Prado
Litania Prado, de la Missió Jaquenya a Embarcació, al nord de la província de Salta, és una de les primeres pintores del poble wichí. A la seva obra, es descobreix la vida quotidiana de la comunitat, destacant per sobretot, el rol de la dona. Litania, va realitzar una obra pictòrica de singular vitalitat donant lloc al fet que un grup d'artistes la seguissin i així va sorgir la seva escola.
En les seves expressions pictòriques, va anar relatant les relacions amb l'ambient jaqueño de les dones i els homes wichí, brindant-nos l'oportunitat d'integrar-nos a la muntanya i les pràctiques de la cultura del seu poble.
Les seves obres ens porten a imaginar les vivències de la pesca al riu, el teixit en xaguar, la recol·lecció de mel i fruits de la muntanya.
A la seva obra és possible apreciar la relació íntima que els wichís mantenen amb el bosc jaqueño, destacant un coneixement minuciós que parla d'una situació ecològica d'interdependència amb la terra i els animals, manifesta en representacions que serveixen per construir i reconstruir una manera de pensar i relacionar-se entre si, amb els altres i amb el món.
Si entres al museu podràs acostar-te al seu món profund i compartir les escenes de la seva vida quotidiana: la garrofada, la pluja, l'arc de Sant Martí, les dones a la casa i la muntanya, els homes i el riu, els ocells i la natura per damunt de totes les coses.